Dimecres. Parlament La rematada falta d’humor de Gordon Brown ha empentat avui al propi president de la Cambra dels Comuns, Michael Martin, a fer acudits!: “…vull recordar al primer ministre que el líder de l’oposició no és ací per respondre les preguntes del primer ministre, sinó més aviat és al contrari” -la qual cosa, d’altra banda, és significativa de qui ha sigut l’home fort durant la sessió d’aquest migdia. Fa un parell de setmanes, Cruz Sierra, director d’El Boletín, em va encarregar un reportatge a dues pàgines sobre la política econòmica del Partit Conservador i la seua posició actualment al davant en les enquestes. Vaig parlar amb diputats -del nou corrent Cameron i de la ‘reserva’ thatcherista- i amb els contactes més o menys independents que sempre tenen l’amabilitat d’atendre els corresponsals estrangers. La impressió és que els conservadors en mantindran la bona sort mentre l’equip del primer ministre continue cometent errors; per exemple, en el cas de les donacions econòmiques, els conservadors exigeixen la dimissió de la líder del Partit Laborista a Escòcia, Wendy Alexander, per haver acceptat “diners il.legals”. Bé, en realitat parlem de menys de 1.500 euros, i la ‘il.legalitat’ es redueix al fet que el donant viu fora del Regne Unit -en concret, al Canadà. En perspectiva, sona prou inofensiu; tanmateix, tot depén de la ‘perspectiva’ que adopten els electors. La premsa esbomba amb rapidesa qualsevol petit detall, i així crema la polèmica a la mateixa velocitat, també.

Si voleu fer una ullada a com són les sessions al palau de Westminster, us oferesc en aquest blog un vídeo de la darrera “Prime Minister’s Questions Time” de novembre: la Cambra dels Comuns és un pur escàndol, vivíssima, orquestral en termes d’escenificació i música. Les conseqüències d’aquests debats són bastant menys cridaners del que a primer cop d’ull podríem creure. En qualsevol cas, l’agressivitat de l’oposició és símptoma que el laborisme viu un mal moment. En agost, quan el diari Avui em va encarregar una sèrie de tres articles polítics, vaig titular el dedicat al primer ministre amb un expressiu “Big Bang Brown”; aquests temps, no hi ha dubte, han quedat enrere.