Dijous. Societat Una de por, avui: a més del meu reportatge sobre les enormes pressions -polítiques i financeres- sota les quals es troba ara la major operació espanyola de compra a l’estranger, això és, l’adquisició en 2006 dels principals aeroports britànics per Ferrovial [vegeu l'entrada 'Dimarts. Mitjans' en aquest blog], els lectors i lectores d’El Temps també trobaran aquesta setmana la meua crònica breu des de Londres. En ella, hi faig referència a una dada que ha passat quasi desapercebuda per altres corresponsals europeus, la de l’augment de malalties i infeccions de transmissió sexual entre els menors, així com dels embarassos. Tan sols han calgut uns pocs anys, en què les escoles de primària i col.legis privats i religiosos -per ‘temor’ a una malentesa corrupció dels alumnes- s’han fet enrere en l’ensenyament sobre sexualitat, perquè la salut sexual dels joves entre 12 i 16 anys d’edat al Regne Unit haja reculat posicions per darrere d’Holanda, Alemanya i França.
La por, quan naix de la ignorància, té efectes demolidors. Deu ser per això que Simon Briscoe i Hugh Aldersey-Williams, analistes d’estadístiques, ha publicat Panicology. Aquest és un llibre estupend -una adaptació catalana, per favor!-, on se’ns diu, poc mes o menys, que mentre les autoritats del país ens acovardeixen amb la terrible amenaça de la grip aviària (menys de 300 víctimes al món), inundacions de dimensions bíbliques i el terrorisme, les xifres demostren que a la Gran Bretanya es més probable morir d’un mal refredat (12.000! el passat hivern), accidents de transport (3.000) o enverinament (900!). Ningú no espera, però, que rere la seua lectura, el govern Brown desistesca d’intentar augmentar a 42 dies les detencions sense necessitat de presentar càrrecs. La por política és diferent de la social; encara.
