Cap de Setmana I les totpoderoses, omnipresents Ten O’Clock News de la BBC? També les va presentar. Ed Mitchell va arribar a entrevistar les dues parelles polítiques sense les quals no es pot narrar el salt britànic del segle XX al XXI -Margaret Thatcher i John Major, Tony Blair i Gordon Brown- quan tenia un sou de 150.000 euros i era l’home fort de la cadena privada ITN. Va aterrar a la CNBC nordamericana, potser empés pel desig o el luxe del canvi. I llavors, en 2001, hi hagué una retallada de personal i va quedar al carrer. De fet, Mitchell, als 54 anys d’edat, dorm avui al carrer. Porta les seues pertinences a l’esquena, dins d’una motxilla, i ha protagonitzat el cap de setmana de la premsa local de Londres amb la seua història de deutes, balafiaments i desamors. Per descomptat, en la meua societat de freelance hi ha un col.laborador de l’Evening Standard que ens ha descobert via email que es tracta d’una ‘operació retorn’ d’en Mitchell. La solidaritat té la corda molt, molt curta.
El camí a la inversa seria el de Janet Street-Porter, que de participar en programes de televisió on l’obligaven a menjar cucs, aquests dies coedita l’extraordinària edició de diumenge de l’Independent que tinc ara a les mans, un producte compacte –a banda del format- on sovint pots trobar gorgs (humil homenatge lèxic a Enric Valor) de lucidesa com aquesta frase: “la City dels financers ha passat de dir ‘greed –“l’avarícia”- is good’ a ‘green is good’, una raó més per desconfiar del sòrdid negoci de la marca ‘biològic’.” Ah, les coses que s’aprenen llegint la premsa de Londres.
