Freelancing Londres
Fent periodisme a la ciutat-mónArxivat per a Gener 16, 2008
La fatiga dels diners
Gener 16, 2008 a 6:11 pm · Arxivat sota Parlament and etiquetat: crisi, David Cameron, Gordon Brown, socialisme

Dimecres. Parlament Arraps i blaus per al de la primera fila, dos ferits greus a cada costat i un mort fora de la sala. La Sessió de Preguntes al Primer Ministre d’aquest dimecres ha deixat al seu darrere, com és habitual, un escampall de víctimes -algunes són evidents, d’altres apareixeran en breus dies-: David Cameron, líder de l’oposició, n’ha rebut de grosses i ha vist com el teló li queia al damunt. Demà haurà de pensar en una altra estratègia. Exigir davant les càmeres dades exactes d’un procés imprevisible, el de la supervivència de Northern Rock, per tal de fer veure que el primer ministre Gordon Brown mareja la perdiu, té cada dia que passa un pitjor efecte ‘boomerang’. Dues causes: el Partit Conservador no disposa de cap Plan B, i el Partit Conservador no gosarà aturar cap de les mesures d’urgència que pose en marxa el govern laborista. Ni la nacionalització, si vingués el cas. Quant als ferits, un d’ells ha sigut el secretari de Treball i Pensions, mister Hain, al qual la premsa li ha tret el drap brut d’una donació privada -uns 150.000 euros- que no va declarar a la comissió pertinent del Parlament; l’altre ferit és el líder liberaldemòcrata, mister Clegg, que no sembla poder fer-se un lloc en la batalla i condemna el tercer partit britànic a passar desapercebut. O més desapercebut encara. Tot açò, amb un Brown pletòric que inclús s’ha permés d’interrogar Cameron: “el líder de l’oposició”, li ha recordat el president de la Cambra dels Comuns, Michael Martin [en la imatge d'aquesta entrada], “no té l’obligació de contestar al primer ministre… és el primer ministre el que ha vingut ací a respondre als membres del Parlament.”
L’economia, doncs, s’ha fet amb el protagonisme de la política del Regne Unit en 2008. Els lectors i lectores d’El Boletín d’aquesta setmana, núm. 371, trobareu un reportatge meu a dues pàgines on precisament done compte de l’arribada de la crisi bancària a l’illa i a la resta d’Europa. L’alarma ha portat l’estat de les finances a la taula del govern, però aquest fenomen també té una altra cara, que molts corresponsals estrangers han perdut de vista: aquest govern, al seu torn, ha decidit seure a la taula dels diners i prendre decisions. Diguem-li ’socialisme per extenuació’. Dels capitalistes, és clar.