“Els mercats emergents no tenen el tamany necessari per aturar aquesta crisi”, ha assegurat el director editorial de la Unitat d’Intel.ligència de la revista The Economist, Robin Bew, en una coneguda web 0.2 per periodistes financers i financers. Tanmateix, fins i tot Bew està d’acord en què els corrents de moneda que naixen a l’Índia, la Xina, i les anomenades ’sovereign funds’ de l’Orient Mitjà són l’únic flotador a la vista. En la meua crònica per l’edició d’El Temps d’aquesta setmana, núm. 1.233, parle de l’enfrontament entre el govern del Regne Unit i l’actual president de Kenya, que Gordon Brown ha decidit no reconéixer com a legítim. Malauradament, és l’única acció presa en el moment que escric aquesta entrada. Enrere han quedat les promeses del 2007, britàniques però també nordamericanes, d’empentar la revitalització de la democràcia i l’economia africana. Kenya s’enfonsa en un bassal de sang, fruit de la corrupció. La resta del continent no dóna gaire esperances, tampoc. I en aquests moments de crisi, ja ho veieu, ho pagarem tothom, els del sud com els del nord.