Divendres. Cultura “Estimat Book Doctor: el meu nuvi i jo hem estat barallant-nos i, tot i que no vull trencar-hi palletes, les nostres discussions han esdevingut pa de cada dia per al nostre petit i ofegant cercle social. Odie la idea que tothom parle de mi, i comence a creure que fos molt millor dir bon vent i barca nova.” En l’amor con en la guerra, volem consell: són assumptes de vida o mort. Per això no hi ha res d’extraordinari en què el Financial Times publique una secció anomenada Book Doctor –“els llibres no omplen una vida, però una vida sense llibres no paga la pena”, Fuster dixit-, ni és xocant que A.S., veí o veïna de Durham (nord d’Anglaterra), busque opinions d’altri que reasseguren la seua dràstica decisió. Menys sorprenent encara és que el redactor d’un diari sobri i rigorós com pocs li conteste a A.S. que hauria de llegir ‘L’edat de la Innocència’, de la incommensurable Edith Wharton, l’admiració per la qual compartesc amb l’escriptor –aquest és de casa- Toni Cucarella, un altre incommensurable, alguns dels relats curts del qual són igualment de gran ajuda en aquests afers.

En l’edició de la London Review of Books d’aquesta setmana, Daniel Soar explica en un article dels que trobem a faltar en la premsa del nostre país –vull dir un article optimista- que la indústria del llibre al Regne Unit fa 2.800 milions de lliures esterlines a l’any. Això són, deixeu-me agafar la calculadora… uns 3.860 milions d’euros. En surten 115.000 títols nous anualment, gairebé els mateixos que als Estats Units, que és un mercat tres vegades major. La indústria britànica del pa, diu Soar, en fa 2.900 milions de lliures, i la comparació pa-llibres és simplement deliciosa. “Pren força”, escriu el Book Doctor, “i ignora els tafaners, o pots acabar com Mr Archer”, que és el protagonista de l’Edat de la Innocència. Absolutament cert, ja ens cal menjar bon pa, ja.