Dimarts. Mitjans Hassad al-Yom al-Ikhbari obre aquest vespre el telenotícies en la inauguració de la cadena de la BBC en àrab, en resposta a Al-Jazeera English 24, que avançava la poteta en el mercat occidental l’any passat amb èxit notable i aclamació d’alguna de les veus més experimentades en el periodisme televisat, com David Frost –“[Al-Jazzira English] és l’última aventura mediàtica possible de dimensions internacionals”-, que avui treballa per Al-Jazeera amb un programa-magazine estelar. Nigel Chapman, director de BBC World Service, ha recordat que “fa setanta anys que les enquestes independents col.loquen els serveis de la BBC entre els més valorats per l’audiència a l’Orient Mitjà i, sobretot, que el públic sap diferenciar molt bé entre la tasca informativa de la BBC i la política exterior del govern del Regne Unit.” Així doncs, per què no aprofitar una oportunitat evident de creixement?
Una xarxa de 250 corresponsals, 74 oficines i seu a London i El Cairo formen l’esquelet d’aquesta BBC àrab, que s’alimentarà principalment, i de moment, dels 375 milions d’euros de pressupost extra per la branca comercial exterior de la corporació britànica… sí, ja s’han fet escoltar les queixes de la indústria privada, els sectors conservadors i murmuris dels soferts contribuents. Tot això surt dels impostos que paguem a l’illa, això és certíssim. Els columnistes de la premsa de Londres preveuen que BBC àrab farà poc forat en un mercat ja saturat i en aquests moments ‘hostil’ al Regne Unit, i escriuen que, a tot estirar, acabarà convertint-se en una mena de plataforma-escola d’on els altres mitjans, amb butxaques governamentals molt més profundes, robaran professionals de la plantilla. Només puc dir que jo, que sóc un beneït, pague tan content el meu impost de 225 euros l’any per a la BBC, el ‘departament de serveis diplomàtics’ més eficient del planeta.
