Freelancing Londres
Fent periodisme a la ciutat-mónArxivat per a Abril, 2008
Mr Waugh

Dimarts. Mitjans Així que no li agradava ‘la societat’. És més, detestava la família -particularment els seus fills “quan eren nens, fins que no van parlar amb claredat”- i sentia “repugnància” pel ciutadà del carrer …i encara hi havia qui se’n sorprenia!? Entre 1938 i 1963, l’autor de ‘Brideshead revisitated’ i BBC Radio van trobar-se en unes quantes ocasions i una de les més controvertides va ser durant l’entrevista a diverses bandes, amb tres crítics literaris coneguts de l’època, que a partir d’avui podem escoltar en el CD acabat de publicar per la British Library (em demane si Catalunya Ràdio tindria la gentilesa de copiar la idea): “Embriaguesa, l’odi, la luxúria, la desobediència als pares, el desig pel manso, la dona o el cul del teu veí; crec que una de les poques faltes que no puc perdonar és l’adoració d’imatges”, replica en un moment de la conversa quan el tema sobre la taula gira entorn de les debilitats humanes.
Peter Fleming, participant en el combat dialèctic i escriptor de la revista conservadora The Spectator -avui dia una mica menys colonialista, molt menys racista i tan sols esporàdicament homòfoba- va apressar-se a expressar la seua indignació davant les opinions de Waugh, que va qualificar de “completament contra-natura”. Waugh també va assegurar que els impressionistes francesos havien “assassinat” la pintura, però sembla que en aquest punt, llavors com avui, els anglesos tendeixen a ser-hi d’acord.
Electricitat, gas i ocells

Divendres. Cultura “M’admira la cultura de l’energia eòlica a Espanya”, em diu des de Madrid l’editor d’economia internacional del Daily Telegraph, Ambrose Evans-Pritchard, que aquesta setmana n’ha fet el punt d’observació d’un continent en crisi -en termes financers. No és cap secret que Evans-Pritchard s’hi ha trobat amb Wulf Bernotat, d’E.on, un dels lectors que ben probablement haurà gaudit a pleret amb els seus articles sobre l’extraordinària capacitat dels generadors espanyols per produir electricitat, això és, un 5% superior a la de les centrals nuclears… a inicis de la primavera, davant el Cantàbric i lluny encara de l’estació turística, li caldria haver afegit. Però, fins i tot mentre li assenyale que errors en la planificació i l’absència de normativa provoca desastres ecològics com el de les comarques centrals valencianes -on almenys 177 aus d’espècies protegides van morir als molins en 2007-, no puc evitar d’admetre que la ‘tèbia’ sensibilitat mediambiental d’Evans-Pritchard també és raonable.
Tothom ben informat a Europa és conscient que la dependència de proveïdors russos ens fa vulnerables. Haurem encara de forçar -un altre cop- l’ús ‘industrial’ del paisatge?, haurem de girar cua i dir ‘nuclears sí, gràcies’..? Aquells que coneixen Gazprom, ens hi encoratgen. I asseguren que no tenim gaire marge de maniobra.