Dimarts. Mitjans Així que no li agradava ‘la societat’. És més, detestava la família -particularment els seus fills “quan eren nens, fins que no van parlar amb claredat”- i sentia “repugnància” pel ciutadà del carrer …i encara hi havia qui se’n sorprenia!? Entre 1938 i 1963, l’autor de ‘Brideshead revisitated’ i BBC Radio van trobar-se en unes quantes ocasions i una de les més controvertides va ser durant l’entrevista a diverses bandes, amb tres crítics literaris coneguts de l’època, que a partir d’avui podem escoltar en el CD acabat de publicar per la British Library (em demane si Catalunya Ràdio tindria la gentilesa de copiar la idea): “Embriaguesa, l’odi, la luxúria, la desobediència als pares, el desig pel manso, la dona o el cul del teu veí; crec que una de les poques faltes que no puc perdonar és l’adoració d’imatges”, replica en un moment de la conversa quan el tema sobre la taula gira entorn de les debilitats humanes.

Peter Fleming, participant en el combat dialèctic i escriptor de la revista conservadora The Spectator -avui dia una mica menys colonialista, molt menys racista i tan sols esporàdicament homòfoba- va apressar-se a expressar la seua indignació davant les opinions de Waugh, que va qualificar de “completament contra-natura”. Waugh també va assegurar que els impressionistes francesos havien “assassinat” la pintura, però sembla que en aquest punt, llavors com avui, els anglesos tendeixen a ser-hi d’acord.