Dimecres. Parlament Buuuh. Boooh. Baaah. La primera sessió de les Prime Minister’s Questions en 2008 ha sigut un concert de trompetes –més Blow que Byrd (‘blow’ significa ‘bufit’, ‘bird’ significa ‘ocell’ i tots dos són cognoms de compositors anglesos; i sí, pretenia ser un acudit…) Curiosament, però, entre els centenars de tocs de vent -i percussió- que les fileres de diputats laboristes i conservadors han aixecat avui d’un costat a l’altre de la Cambra dels Comuns, cap no ha destorbat el discurs inaugural del nou líder del tercer partit en el Parlament. Nick Clegg parlava aquesta vesprada pel Partit Liberaldemòcrata, en comptes de Vincent Cable, que havia fet de portaveus fins ara amb frases cèlebres com aquella d’“en aquesta cambra, hem sigut testimonis de la transformació del primer ministre d’Stalin a Mr Bean…” Clegg no ha arriscat cap florilegi i ha exigit ajuts per les famílies que pateixen dificultats per pagar els rebuts del gas, que enguany podria arribar als 1.500 euros anuals.
Els trons entre els de Brown i Cameron escenifiquen l’alta tensió que han disparat les enquestes, que els col.loquen a cinc punts escassos de distància. Però, com explica un altre Nick, l’editor polític de la BBC –Nick Robinson, inconfusible amb les seues ulleres negres de pasta-, la falta de canonades contra els ‘libdem’ només significa una cosa: que de continuar així, qui guanye les properes eleccions necessitarà els vots de Nick Clegg per governar. Heus ací d’on ve l’amabilitat dels ‘Labour’ i els ‘Tory’. A Londres, també tot té un preu.
Dimecres. Parlament És difícil de distingir aquests dies si els laboristes odien més que els conservadors Vincent Cable, el portaveu en funcions dels liberaldemòcrates: avui, de bell nou, Cable li ha llevat la plana al líder de l’oposició, David Cameron, al mateix temps que es rifava del primer ministre –“me n’alegre que encara estiga ací, tenint en compte la fresca història de líders ‘assassinats’ en el seu partit”, li ha dit Gordon Brown a Cable; “si és de lideratge que parlem, seria més intel.ligent per part del primer ministre que vigilés les seues pròpies espatlles”, li ha contestat Cable. A banda, Cable ha fet l’única pregunta interessant, sobre el fonamentalisme religiós de les suposadament democràtiques autoritats de Bàssora, mentre Cameron baladronejava amb frases per als diaris populistes, i no sempre amb encert.
Quan vaig parlar amb el director de la confederació de negocis del Regne Unit -per uns reportatges que estava escrivint per El Temps i El Boletín-, Richard Lambert em va fer l’acudit que el primer ministre semblava “un d’aquells enormes tractors soviètics” amb els seus discursos pesats, inacabables i imperturbables. Avui, no m’estranyaria que Lambert haja usat paraules més amables en parlar amb Gordon Brown, perquè la notícia política ha succeït fora de la Cambra dels Comuns –passa sovint-: el govern de Rússia ha exigit que el British Council a Moscou cancele les seues activitats, culturals i econòmiques. Ai, Putin enyora la Guerra Freda.
Des de 2004, periodista freelance per diversos mitjans de premsa amb seu a València, Barcelona i Madrid. Entre altres clients, escric per als setmanaris El Temps i El Boletín de Economía, la revista mensual Consejeros i faig les substitucions en la corresponsalia del diari Avui.
