Desembre 11, 2007 a 4:52 pm · Arxivat sota Mitjans and etiquetat: El Temps, Ferrovial, freelance, Murdoch, The Times
Dimarts. Mitjans Gran error. Els barcelonins sempre han parpallejat dos colps seguits davant la deriva valenciana tradicional a parlar de les relacions íntimes, privades (?), tant entre el poble pla com dels més il.lustres o poderosos. Bé, és hora que n’aprenguen: com es pensen, sinó, que la classe periodística britànica ha entés el recent nomenament d’un nou director per al mític i universal Times, James Harding, que tan sols té 34 anys? Per supost que Harding parla xinés! Rupert Murdoch, amo del Times, Sun, News of the World, Sunday Times i Sky News –tot això només al Regne Unit-, està fascinat per la Xina, completament seduït… la senyora Murdoch, Wendy Deng, hi té molt a veure, és clar. Ah, per cert, Robert Thomson, el recent nou director del Wall Street Journal, que citizen Murdoch va comprar el passat agost, també parla xinés. I no, no és habitual. Quines seran les conseqüències d’aquesta inusitada aproximació entre la cultura xinesa i la direcció dels principals diaris en llengua anglesa?; el temps dirà.
I parlant d’El Temps, aquesta setmana, edició 1.226, els lectors i lectores trobaran en les pàgines d’economia un reportatge en el qual he estat treballant un parell de llargs mesos, i per al qual he comptat amb l’ajuda del departament de Money del Guardian: “dimissions en massa de l’executiva, multes de més de 116 milions d’euros i l’amenaça que l’Autoritat Civil britànica trenque el monopoli de l’operador aeroportuari BAA; què ha passat perquè la gran operació de Ferrovial a Londres tinga avui tants enemics?” Una de les inversions espanyoles de majors dimensions a l’estranger corre perill, però, curiosament, he de fer-vos la confidència que alguns mitjans no s’han atrevit a publicar-ho -als freelance, encara ens queda El Temps, deo gratias. De nou, les relacions íntimes d’alguns mitjans amb Ferrovial ajudarien molt a comprendre…
Desembre 8, 2007 a 7:59 pm · Arxivat sota Cap de Setmana and etiquetat: Nadal, periodisme, The Times, freelance
Cap de Setmana En maig de 2007, Catherine Philp, que era a Bogotà enviada pel Times de Londres, va entrar en la rerabotiga de Miguel Caballero i va rebre un tret. Seria injust que aquest episodi, filmat en un dels vídeocasts més vists de la web Timesonline.co.uk per demostrar la fiabilitat de la roba de protecció personal dissenyada per Caballero, dugués els lectors a creure que parlem d’una periodista frívola. En moltes altres ocasions, a l’Afganistan per exemple, Philp ha estat en rerabotigues bastant més perilloses sense anar vestida amb cap de les caríssimes jaques de fibra super-resistent d’en Caballero. Però en aquesta professió, hem d’admetre-ho, cal ballar-les gairebé totes, inclús quan els intencions són pures com l’aigua d’Andorra.
Fa unes setmanes, vam rebre un email de socors en el ‘miting group’ de freelance i corresponsals a Londres on estic apuntat: una companya havia aconseguit escriure una peça sobre l’entrenament de nens per convertir-los en soldats en certes regions de l’Àfrica. Havia provat de vendre el reportatge als diaris nacionals –els únics capaços de publicar-la, d’altra banda- però no havia tingut sort. Xiquets armats, participant en ‘guerres oblidades’, per a Nadal!? “Ho tens magre”, va ser la resposta. Aquest dissabte, tanmateix, Katherine Philp ho fa a les pàgines del suplement Magazine del Times. Alguns amics freelance m’han explicat que l’ONG Save The Children havia treballat en aquesta jugada fa mesos, i havia ofert l’accés i els contactes necessaris perquè els periodistes que s’hi volguessen arriscar puguessen obtenir material sobre el drama, un dels molts drames que viu la terra roja del Congo, concretament. De moment, només Philp ha punjat a través de l’‘immens matalàs’ –que diria Raimon- de Cap d’Any. No tot és fum, fum, fum.
