Dilluns. Economia Encara no, encara no, guaita, però tot arribarà, i què llarg que es fa esperar –que diria la Bonet- quan cobreixes la plaga de la crisi del crèdit per dues revistes i un periòdic. La banca Lloyds TSB ha anunciat avui que ‘només’ ha perdut 200 milions de lliures esterlines (uns 300 milions d’euros), i tot Londres se n’alegra. Perquè els diners reals, els de les nostres butxaques, viuen sota l’amenaça certa que si les altes finances se’n queixen, tard o d’hora ens n’haurem de ressentir nosaltres també: les hipoteques seran més cares d’aconseguir, més difícil per la petita i mitjana empresa de demanar suport financer, a banda d’altres pedregades. Per als lectors de la revista Consejeros, de Madrid, aquest mes els explique que la confederació de firmes de capital de risc a la City de Londres s’ha marcat l’obligació de publicar quins fons d’especulació hi ha al seu darrere, de forma que siga més senzill veure els problemes venir gràcies a una major transparència. Com que la City és el primer centre financer del vell continent –i també del nou-, haurien de ser bones notícies.

Lloyds té productes d’aquests, d’especulació i risc. Jo hi tinc només el meu compte corrent; l’any passat vaig traslladar el meu humilíssim fons d’inversió a una entitat més petita que oferia més profit, per casualitat, no perquè preveiés res, pobre de mi. I, en qualsevol cas, no em veureu sortir amb les orelles cremant de cap conferència de premsa sobre diners de risc, com li ha ocorregut al redactor del Financial Times, Alex Barker, que aquesta setmana va haver de retirar la seua oferta de compra sobre algunes propietats, com explica en el seu blog. Sóc un fervent admirador del ‘nou periodisme’ de Tom Wolf, el que demana sortir de l’oficina i involucrar-se en la notícia, però no fins a aquest punt!