Desembre 8, 2007 a 7:59 pm · Arxivat sota Cap de Setmana and etiquetat: Nadal, periodisme, The Times, freelance
Cap de Setmana En maig de 2007, Catherine Philp, que era a Bogotà enviada pel Times de Londres, va entrar en la rerabotiga de Miguel Caballero i va rebre un tret. Seria injust que aquest episodi, filmat en un dels vídeocasts més vists de la web Timesonline.co.uk per demostrar la fiabilitat de la roba de protecció personal dissenyada per Caballero, dugués els lectors a creure que parlem d’una periodista frívola. En moltes altres ocasions, a l’Afganistan per exemple, Philp ha estat en rerabotigues bastant més perilloses sense anar vestida amb cap de les caríssimes jaques de fibra super-resistent d’en Caballero. Però en aquesta professió, hem d’admetre-ho, cal ballar-les gairebé totes, inclús quan els intencions són pures com l’aigua d’Andorra.
Fa unes setmanes, vam rebre un email de socors en el ‘miting group’ de freelance i corresponsals a Londres on estic apuntat: una companya havia aconseguit escriure una peça sobre l’entrenament de nens per convertir-los en soldats en certes regions de l’Àfrica. Havia provat de vendre el reportatge als diaris nacionals –els únics capaços de publicar-la, d’altra banda- però no havia tingut sort. Xiquets armats, participant en ‘guerres oblidades’, per a Nadal!? “Ho tens magre”, va ser la resposta. Aquest dissabte, tanmateix, Katherine Philp ho fa a les pàgines del suplement Magazine del Times. Alguns amics freelance m’han explicat que l’ONG Save The Children havia treballat en aquesta jugada fa mesos, i havia ofert l’accés i els contactes necessaris perquè els periodistes que s’hi volguessen arriscar puguessen obtenir material sobre el drama, un dels molts drames que viu la terra roja del Congo, concretament. De moment, només Philp ha punjat a través de l’‘immens matalàs’ –que diria Raimon- de Cap d’Any. No tot és fum, fum, fum.
Desembre 7, 2007 a 7:03 pm · Arxivat sota Cultura and etiquetat: compres, Museu de Londres, Nadal, Roma
Divendres. Cultura A la Mediterrània, la ‘romamania’ és una cosa -encara i malgrat la pressió del món anglosaxó- molt seriosa i estesa tant entre periodistes i lectors, com polítics; anàvem en el tren de València a Barcelona, on li havien de confirmar que seria elegit diputat portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Cortes de Madrid (i, coincidències, jo també em mudava i em venia a viure ací, a Londres): “Si Roma no hi ha passat, que no m’esperen; aquest és el meu criteri a l’hora de buscar un lloc on fer vacances”, em va dir Agustí Cerdà, mentre bevíem un suc de taronja terrible. Doncs bé, des d’aquesta setmana, el diputat valencià té 1.100 raons més per visitar la ciutat del Tàmesi, que són els objectes datats entre el primer i el tercer segle després del naixement de Jesucrist, que han estat trobats al nord de l’antiga Londinium, encara dins les muralles –n’hi ha una mica de paret a prop del Museum of London- i passant el Bank of England. Entre d’altres, hi ha un servei complet de plats llargs, bols i perolets de plata, vaixella de rics, on les anses de cuiro i fusta han sobreviscut (!) per a joia de Jenny Hall i el seu bocabadat equip, responsables de l’‘era romana’, departament d’exposicions del museu de la capital, que afirmen que “per fi és possible reconstruir fidelment l’estil de vida que menava un londinenc de bona posició en aquells temps.”
Les vitrines han quedat descobertes avui i ho estaran fins a les darreries de gener, si us animeu. “Per tamany i per quantitat, aquesta troballa no té precedents. No havíem vist res de semblant a Londres ni, de fet, a la Gran Bretanya”, ha dit Hall, en un intent genuïnament va de fer la competència als Oxford Street i el Regent Street que, a dues fondàries per butxaca, aquests sí que atrauen les masses turístiques nadalenques. Igual que fa 1.700 anys, tothom vol ‘materials preciosos’.
