Dilluns. Economia Això que podeu veure en aquesta entrada és el programa de negocis que diàriament ofereix el periòdic The Telegraph en la seua versió electrònica, i que avui ha escalfat l’aigua per la gran ‘matança’ de demà: la reunió general dels accionistes del Northern Rock! Hi haurà finalment una oferta en ferm des dels sectors financers privats, que durant els darrers dos mesos han fet molt de soroll però s’han guardat les nous?, preferirà el govern laborista de nacionalitzar el petit banc (d’una vegada)?, què passarà amb els 70.000 milions d’euros dels ‘taxpayers’ -els contribuents, entre els quals estic jo també, per cert- que el sostenen amb treballs i fatigues damunt l’abisme que s’ha obert al budells del capital? Els periodistes del Telegraph diuen que Gordon Brown el nacionalitzarà. Els del Guardian i el Times, també. Però si demà saltés la llebre, la premsa britànica tornaria boja de contenta. El Financial Times ha pujat el preu del periòdic i tot, a l’espera d’una riuada de més lectors i lectores que han d’acudir apressats per la necessitat d’entendre on poden acabar les seues inversions. I els nostres estalvis… 

Dilluns. Economia Crisi, quina crisi? Durant setmanes, la City no havia fet gaire cas. Tanmateix, s’hi ha anat escalfant l’ambient que la fallida de Northern Rock ha generat entre els titulars d’ingenus comptes corrents d’estalvis o productes d’inversió per llars amb sous inferiors a les 60.000 lliures anuals… que som la immensa majoria al Regne Unit. L’ull obert i el sumari a l’aguait, Javier Arce i jo hem esperat amb una certa inquietud aquest moment –Javier Arce és el director de la revista Consejeros, de Madrid, especialitzada en Borsa i corporacions. Així, en l’edició de desembre, he publicat el reportatge ‘Disciplina inglesa para el capital de riesgo’ sobre l’anunci de la British Venture Capital Association (BVCA) que les firmes conegudes com companyies ‘private equity’ i de fons d’especulació s’imposaran a si mateixos un codi de conducta. Per què?  Per evitar, a veure com podríem dir-ho, bé, doncs, per evitar que es tornen carabassa amb les combinacions de xifres i acaben enfonsant-nos a tots plegats.

La qüestió, per la gent que viu i treballa a la capital de les finances –mundials!- i per la resta d’ànimes que vivim a Londres, és: faran tard amb aquest miracle de sant Vicent teatral, o podran aturar el càstig que el poble pla –que deia sant Vicent- reclama? Quan fa uns dies vaig entrevistar el diputat conservador John Redwood, vaig demanar-li que m’ajudés a comprendre això de la crisi. Redwood va ser mà dreta –és clar- de Margaret Thatcher en l’era de les privatitzacions. I la sap llarga. Redwood em va dir que les institucions bancàries britàniques eren conscients que els diners de les ‘hipoteques brossa’ era perillós; per això el van vestir amb tantes capes d’altres portfolis de diners que ara ja no saben ben bé ni on estan, ni quant han perdut. Cal mà dura amb la City? Potser, però les empreses amb finançament de risc donen feina a vora tres millions de treballadors. Què farà el primer ministre Gordon Brown? Qualsevol cosa menys augmentar els impostos als jocs malabars financers -en efecte, ara paguen menys que els mestres. Per cert, segons Teachers TV, un canal de televisió per l’ensenyament, la primera frase que les xiquetes i xiquets anglesos aprenen fa “it’s not fair!” (no és just!) Angelets.