Dimecres. Parlament “I aquest primer ministre pensa que les decisions s’han de prendre dins d’aquesta cambra, no damunt la seua teulada”… la frase de la sessió de dimecres, de Gordon Brown, possiblement, no passarà al registre -el Hansard- parlamentari amb pes de valor històric per les generacions futures, però seria revelador conéixer quants altres primers ministres han fet una declaració semblant mai abans. Els corresponsals estrangers, no tant com els del propi país, hem d’agrair la col.laboració dels activistes contra l’expansió de l’aeroport de Heathrow per portar una nota de color al debat setmanal que, a parer del líder conservador David Cameron, “siguem francs, no molta gent segueix i dels que ho fan, encara menys en surten amb un sentiment de satisfacció.” Aquesta només ha sigut una de les diverses puntualitzacions desorientades d’un aspirant a primer ministre que avui ha punxat a dintre de la sala -ha segut en dues ocasions exasperat i impotent en no poder fer front a la claca laborista-, i a fora -fa pocs dies va dir que el programa de viatges per estudiants als camps de concentració era un ‘gest de cara a la galeria’. A sobre, Cameron s’ha entestat a reclamar debats televisats -i la sessió de Qüestions al Primer Ministre de cada dimecres, què és?- en època electoral -que al Regne Unit no serà fins d’ací un any o més-, en una cursa cega cap a l’atzucac més pròxim. L’ha trobat aviat, cal dir: als 10 minuts escassos ja no ha tornat a obrir la boca. Alguns diputats tories deuen haver sospirat alleujats.

La mitja hora de Qüestions… però, ha obert de bell nou amb el tema de la nacionalització de Northern Rock i la reafirmació dels laboristes que la crisi creditícia està sota control. Ací en parlen, públicament i transparent, de la situació de les finances de l’illa, al contrari del secretisme de les autoritats espanyoles que El Temps i l’Avui hem decidit aixecar aquesta setmana. Al Catalunya Matí de Catalunya Ràdio han explicat precisament avui breument [minut 26] la portada del meu reportatge per El Temps. L’hora del desgel informatiu ha arribat.

Dimarts. Mitjans Magnífica Suzanne Goldenberg, incommensurable aquesta periodista agra amb la figura d’una fornera de la Malva-rosa: no us perdeu l’atribolat dia de treball que ha ‘sofert’ la corresponsal del Guardian encarregada d’informar de la campanya de Barack Obama (com sabeu, Obama és el momentani líder demòcrata per les eleccions generals nordamericanes i l’únic entrebanc perquè Hillary Clinton sega allà on el seu marit ho va fer un dia, avui sembla que fa una eternitat). Podríem discutir la intenció que ha menat el diari britànic més pròxim a la nissaga Clinton –entrevistes i extractes de biografia en exclusiva inclosos- a l’hora de fer aterrar una redactora i un equip de filmació en el quarter central de la maquinària d’Obama a New Hampshire. I a la cerca i captura de declaracions de voluntaris. Però els fets no atenen a raons, que diu el filòsof. Les escenes fan envermellir. Hi ha un tal Patrick, de Miami, en els seus vint-i-alguns, amb una reacció tan i tan reveladora que quan Goldenberg li demana el nom, ell mira al coordinador del partit perquè li done el seu permís..! Goldenberg és literalment perseguida per aquest coordinador fins que, al final de la jornada, li demana que surta de l’edifici. Visca la llibertat de premsa, doncs.

Dilluns. Economia Xifres, percentatges, valors, tipus d’interés… en 2008, és molt probable que les notícies del Regne Unit les trobeu a la secció de negocis del vostre diari. O a la secció de món, és clar. Però, hi farà gaire diferència? Com a mostra, prengueu la meua crònica sobre la situació a què el primer ministre Gordon Brown fa front en el nou any que comença, publicada aquest mateix dilluns a l’Avui.

Per això, perquè la informació econòmica tindrà encara més relleu enguany –fet que confirma, d’altra banda, la tendència dels lectors i lectores de premsa, que de manera creixent us interesseu pel titular salmó-, m’he permés el petit atreviment d’incloure ací un bocinet d’una conversa privada mantinguda el passat cap de setmana. Crec que em disculparà el company freelance Phil Thane -periodista especialitzat i col.laborador del Times- si compartesc amb les lectores i lectors d’aquest blog les seues paraules. Avisats estem!: “…escric sobre energia, petroli i comerç, i les grans companyies multinacionals són totes iguals. Viatge a Holanda, als Estats Units, torne a Londres seguint la notícia, i bàsicament, el que pretenen les grans empreses és controlar els periodistes, volen que els editors publiquen els seus comunicats al peu de la lletra i viuen amb terror que descobrim dades que no han aprovat abans. Quan treballe, vull parlar d’informació real, no d’escenes de relacions públiques amb fotografies d’executius estrangers que estrenyen la mà d’algun polític. Si pogués parlar amb algun inversor gros que em digués una veritat, l’emoció em faria tremolar de cap a peus…”

Cap de Setmana En maig de 2007, Catherine Philp, que era a Bogotà enviada pel Times de Londres, va entrar en la rerabotiga de Miguel Caballero i va rebre un tret. Seria injust que aquest episodi, filmat en un dels vídeocasts més vists de la web Timesonline.co.uk per demostrar la fiabilitat de la roba de protecció personal dissenyada per Caballero, dugués els lectors a creure que parlem d’una periodista frívola. En moltes altres ocasions, a l’Afganistan per exemple, Philp ha estat en rerabotigues bastant més perilloses sense anar vestida amb cap de les caríssimes jaques de fibra super-resistent d’en Caballero. Però en aquesta professió, hem d’admetre-ho, cal ballar-les gairebé totes, inclús quan els intencions són pures com l’aigua d’Andorra.