Divendres. Cultura “M’admira la cultura de l’energia eòlica a Espanya”, em diu des de Madrid l’editor d’economia internacional del Daily Telegraph, Ambrose Evans-Pritchard, que aquesta setmana n’ha fet el punt d’observació d’un continent en crisi -en termes financers. No és cap secret que Evans-Pritchard s’hi ha trobat amb Wulf Bernotat, d’E.on, un dels lectors que ben probablement haurà gaudit a pleret amb els seus articles sobre l’extraordinària capacitat dels generadors espanyols per produir electricitat, això és, un 5% superior a la de les centrals nuclears… a inicis de la primavera, davant el Cantàbric i lluny encara de l’estació turística, li caldria haver afegit. Però, fins i tot mentre li assenyale que errors en la planificació i l’absència de normativa provoca desastres ecològics com el de les comarques centrals valencianes -on almenys 177 aus d’espècies protegides van morir als molins en 2007-, no puc evitar d’admetre que la ‘tèbia’ sensibilitat mediambiental d’Evans-Pritchard també és raonable.

Tothom ben informat a Europa és conscient que la dependència de proveïdors russos ens fa vulnerables. Haurem encara de forçar -un altre cop- l’ús ‘industrial’ del paisatge?, haurem de girar cua i dir ‘nuclears sí, gràcies’..? Aquells que coneixen Gazprom, ens hi encoratgen. I asseguren que no tenim gaire marge de maniobra.

Dimecres. Parlament És difícil de distingir aquests dies si els laboristes odien més que els conservadors Vincent Cable, el portaveu en funcions dels liberaldemòcrates: avui, de bell nou, Cable li ha llevat la plana al líder de l’oposició, David Cameron, al mateix temps que es rifava del primer ministre –“me n’alegre que encara estiga ací, tenint en compte la fresca història de líders ‘assassinats’ en el seu partit”, li ha dit Gordon Brown a Cable; “si és de lideratge que parlem, seria més intel.ligent per part del primer ministre que vigilés les seues pròpies espatlles”, li ha contestat Cable. A banda, Cable ha fet l’única pregunta interessant, sobre el fonamentalisme religiós de les suposadament democràtiques autoritats de Bàssora, mentre Cameron baladronejava amb frases per als diaris populistes, i no sempre amb encert.

Quan vaig parlar amb el director de la confederació de negocis del Regne Unit -per uns reportatges que estava escrivint per El Temps i El Boletín-, Richard Lambert em va fer l’acudit que el primer ministre semblava “un d’aquells enormes tractors soviètics” amb els seus discursos pesats, inacabables i imperturbables. Avui, no m’estranyaria que Lambert haja usat paraules més amables en parlar amb Gordon Brown, perquè la notícia política ha succeït fora de la Cambra dels Comuns –passa sovint-: el govern de Rússia ha exigit que el British Council a Moscou cancele les seues activitats, culturals i econòmiques. Ai, Putin enyora la Guerra Freda.