Dijous. Societat Serà analista ‘senior’ de l’Institut de Política d’Immigració a Washington, membre de la Comissió per la Igualtat Racial al Regne Unit, també del Centre per la Inclusió Econòmica i Social i, fins i tot -particularment- de la unitat d’estratègies del Gabinet de Downing Street, però a pocs corresponsals ens sorprendria la revelació: Will Somerville és un ‘home de palla’. Els governs laboristes almenys, des de 1997, els fan servir per airejar alguna ’idea’, assenyalar una ’necessitat’ inesperada, provocar un efecte de ’bola de neu’, al remat de la qual el primer ministre surt amb una iniciativa tan encertada que els electors se’n fan creus de tan afortunats com són. En efecte, el seu llibre “Immigration Under Labour” -publicat en setembre- és una bufa d’aire en bona part, com bona part dels seus comentaris en les pàgines del Guardian –diari que adopta una actitud més aristocràtica de mica en mica, com si la seua plaça en l’escena progressista britànica fóra un títol nobiliari; i no, el progrés, com l’amor, es guanya cada dia, i així ho canta Raimon. Somerville i la ministra d’Interior, Jacqui Smith, ens volen fer creure que la restricció anunciada avui per impedir l’entrada al país d’immigrants –no europeus- sense qualificació educativa o professional, està “dissenyada per retornar la confiança en el sistema de control de migracions” britànic. Enganyifes.

La confiança en el sistema de control no pateix, de moment, ni la immigració fa por a la majoria dels ciutadans i ciutadanes de l’illa. Els quals, si de cas s’ho miren amb “escepticisme”, com admet Somerville de tant en tant, perquè posar portes al camp mai no ha sigut una tasca que genere grans dosis de credibilitat. La inquietud de veure el paisatge familiar transformat en pocs anys amb gents diferents en llengua i cultura és certa, però. Ara, l’enduriment de la política d’immigració laborista respon a un sol fet: les properes eleccions depenen del vot de certes circumscripcions marginals de l’Anglaterra més aviat rural i, precisament, amb menys contacte amb la immigració, on la reticència als nouvinguts és irrealment crua. I on l’extrema dreta del BNP assoleix massa suport. Laboristes i conservadors ho passen malament amb el tema. Tanmateix, si no conviden intel.lectuals de veritat al debat, en comptes de Somervilles, l’embolic continuarà. Continuarà.