Dimarts. Mitjans Magnífica Suzanne Goldenberg, incommensurable aquesta periodista agra amb la figura d’una fornera de la Malva-rosa: no us perdeu l’atribolat dia de treball que ha ‘sofert’ la corresponsal del Guardian encarregada d’informar de la campanya de Barack Obama (com sabeu, Obama és el momentani líder demòcrata per les eleccions generals nordamericanes i l’únic entrebanc perquè Hillary Clinton sega allà on el seu marit ho va fer un dia, avui sembla que fa una eternitat). Podríem discutir la intenció que ha menat el diari britànic més pròxim a la nissaga Clinton –entrevistes i extractes de biografia en exclusiva inclosos- a l’hora de fer aterrar una redactora i un equip de filmació en el quarter central de la maquinària d’Obama a New Hampshire. I a la cerca i captura de declaracions de voluntaris. Però els fets no atenen a raons, que diu el filòsof. Les escenes fan envermellir. Hi ha un tal Patrick, de Miami, en els seus vint-i-alguns, amb una reacció tan i tan reveladora que quan Goldenberg li demana el nom, ell mira al coordinador del partit perquè li done el seu permís..! Goldenberg és literalment perseguida per aquest coordinador fins que, al final de la jornada, li demana que surta de l’edifici. Visca la llibertat de premsa, doncs.

Dimarts. Mitjans Les claus per l’èxit són Internet i… diners. El setmanari The Economist ha informat, amb la displicència habitual, que els beneficis del grup han crescut un 25% per a desesperació dels seus competidors Times i Newsweek -perquè l’edició nordamericana de l’Economist supera ja els 700.000 subscriptors, i va en augment. Helen Alexander, la cap executiva, diu que la revista té els lectors “més lleials del mercat”. Aquesta lleialtat, òbviament, no es barata: des de 2001, com vaig publicar en juliol passat a El Temps núm. 1.206 amb motiu del trencament de la barrera del milió de subscripcions, els de l’Economist han obert estupends ‘bureaus’ centrals per les edicions d’Àsia i els Estats Units -a més d’una vintena llarga de corresponsals a l’estranger-, han redissenyat la versió en paper i, fonamentalment, han engegat una de les publicacions ‘online’ més sòlides i professionals de la xarxa. Ara, enmig del desconcert universal de la premsa, The Economist en cull els fruits.